Powered By Blogger

dimarts, 2 de juny del 2015


Rígido

Rígido: que no se puede doblar. Severo, inflexible.

Los abetos son unos árboles muy interesantes, adaptados al clima que les toca vivir. Sus ramas están curvadas hacia abajo. En invierno, la nieve se acumula en sus ramas hasta que el peso es tal, que las ramas, simplemente ceden al peso y la nieve cae. La rama recupera la posición y así sigue viviendo para otro invierno.

Los pinos mediterráneos no tienen esa suerte. Sus ramas están dispuestas hacia arriba, ya que el clima así se lo permite. Aunque existen desafortunadas épocas de su vida en que la nieve también les visita. Y también se acumula en sus ramas. Y pesa. Y al final, sus ramas rígidas, no resisten el peso y se rompen.

Así las personas nos adaptamos al peso de lo que nos sucede en la vida con mejor o peor suerte, y así salimos adelante o nos rompemos.

La vida no es de una única manera. Aunque así nos lo hayan hecho creer. Siempre hay más de un camino para llegar a casa. Sin embargo, a veces nos volvemos rígidos, esperando que suceda y se haga aquello que se supone que debe hacerse y que debe suceder. Y así nos quedamos. Rígidos. Esperando. Sin movimiento. Sin evolución. Sin avanzar.

Es la rígidez uno de los motivos del sufrimiento. Quedar a la expectativa de que algo pase. Y esperar. Sin movernos. Sufriendo por lo que no llega.

Existe una máxima en Aikido, un arte marcial japonés: ceder para vencer. Nos han enseñado que ceder es de débiles y que debemos mostranos fuertes. A veces, en consulta, los pacientes me dicen: “debo ser mentalmente fuerte, y resistir”. Pero, del mismo modo que el pino, al final la fuerza siempre que acaba, el peso termina cediendo y terminamos rotos y doloridos.

Porque no buscamos alternativas y opciones

Porque seguimos siendo rígidos

divendres, 29 de maig del 2015

Autoengany

Un cop va acudir a consulta un noi d'uns trenta anys que després de les presentacions de rigor, una de les primeres coses que em va dir va ser "mira, jo em sento bé, però no sé si això està bé. I si m'estic autoenganyant?"

De vegades, la psicologia teòrica guanya terreny a la humanitat de les persones i intenta ajustar la realitat al model i no el model a la realitat.Un dels conceptes que provoquen dubtes i un patiment innecessari és el concepte d'autoengany.

Per als psicòlegs teòrics, l'autoengany és una desviació de la mirada de la realitat cap al que ens va millor creure. I quin és el problema?Tots recreem una vida en la qual ens sigui més senzill viure. Curiosament qui dicta que ens estem autoenganyant sol ser un altre, no nosaltres mateixos. Quan s'observa que no vivim segons el que "hauria de ser", segons el model,  ens diu que ens estem autoenganyant. I llavors sembra en nosaltres el dubte "estaré en el correcte?".El autoengany per definició és paradoxal. Qui enganya i qui és enganyat són la mateixa persona. Em segueix semblant una cosa absurda.

Però aquí són, alguns psicòlegs que et diuen que el que creus no està bé i que sens dubte t'estàs "autoenganyant"M'autoenganyo quan decideixo que vaig a estudiar anglès, fer règim, apuntar-me al gimnàs, com a propòsit d'any nou i després acabo fent una altra cosa? Aquests són alguns arguments que fan servir els defensors de l'autoengany. Però jo imagino a Cristòfor Colom pensant "mira Cristobal: no podràs arribar a les Índies per l'altre costat. T'estàs autoenganyant "Per a mi, simplement expressem un desig dels molts que passen pel nostre cap cada dia. Després vivim el dia a dia i triem fer altres coses que ens agraden més, que ens omplen més, que ens interssen més que ens fan una miqueta més feliços.No ens autoenganyem, només negociem amb nosaltres mateixos el que ens va millor en cada moment. I tenint en compte el complex que és viure la vida, no és poc
Em presento!

Diuen que és de ben educats presentar-se, per tant començaré per aquí.
Son Enric Ferrés, un apassionat de la psicologia i sobre tot de les teràpies breus o de curt recorregut.

Vaig tenir el privilegi de connèixer la Programació neurlingüística abans de la meva llicenciatura en Psicologia, la qual cosa en va donar una visió diferent en els meus estudis.

En aquest blog vull compartir conneixements, experiencies i perquè no, poder dialogar i disertar sobre psicologia.

Som-hi!